Projecte públic guanyador convocat pel Govern d’Andorra i el Comú d’Escaldes d’Engordany
El projecte acull el tanatori nacional d’Andorra i les sales de vetlla.
L’edifici s’implanta en un entorn urbà heterogeni, construït per addicions, en una parcel·la de forma trapezoïdal entre dos vials rodats freqüentats per la presència de l’hospital, amb un desnivell entre els dos vials que el deixa mig soterrat a la banda nord. Com creem aleshores un edifici públic, però íntim alhora en un entorn com aquest? En primer lloc, ens separem del vial augmentant la vorera d’1 a 2 m al llarg de tot el vial, i interposem un primer cos construït en planta baixa que acull la placeta porxada a l’oest a la part més àmplia, la recepció general i el vestíbul i l’escala pública que actuen com a espai tampó, un filtre de vistes i soroll entre el carrer i les estances més íntimes. Aquest filtre es desenvolupa longitudinalment al llarg de la façana principal. Sobre aquest primer volum, adossem perpendicularment el cos principal, dues plantes amb dues sales de vetlla per planta de forma regular precedides d’un vestíbul obert sobre un celobert interior que resulta de la transformació de l’espai residual en falca entre el vial superior i el edifici en un jardí. Corona l’edifici per la banda nord un volum tancat, però sense cobrir destinat a acollir les instal·lacions de l’edifici. Així, l’edifici creix amb el terreny per grades, integrant-se naturalment a la topografia. Per poder connectar correctament l’edifici amb les esglésies i el centre d’Escaldes, ampliarem la vorera actual al llarg del vial, a 1 m, desviant lateralment el vial de baixada al soterrani, i creant una passarel·la de 3 m d’amplada separada de les esglésies. Obtindrem així una continuïtat a l’espai obert cap a la clínica i un doble accés al tanatori: per la banda est per aquesta passarel·la davant de les esglésies i per la banda oest per la placeta porxada enjardinada, entrada principal per l’existència de l’aparcament del Falgueró i la disposició de zona de càrrega i descàrrega al capdavant.
L’edifici no s’implanta sense més ni més, sinó que millora la qualitat i la connectivitat de l’espai circumdant. La materialitat del projecte: hem apostat per la realització d’un edifici de forma moderna però que remeti als seus materials a la nostra vida com a andorrans, uns materials neutres en la seva expressió i color que no vulguin destacar per sobre de la resta de construccions circumdants: la pedra de pissarra que revesteix els petits nuclis interiors contrasta amb l’acer corten, en una imatge de forja clàssica en grans costelles estructurals, envoltats de natura, als jardins i places públiques enjardinades amb espècies autòctones, però també a la coberta, que proposem plana i enjardinada, conscients que constitueix la cinquena façana de l’edifici i serà el paisatge dels habitants de l’hospital.
EL RECORREGUT DE L’ADÉU: Accedim des de la banda oest, on la parcel·la segueix estenent-se en un espai enjardinat que va seguint el vial del Falgueró des de la cruïlla entre els dos vials i penetrant fins i tot dins de l’edifici. En aquesta banda, el gir del carrer permet obrir una placeta porxada ben proporcionada, mig descoberta, mig coberta per una porxada de costelles d’acer i vidre. És l’espai de trobada, de comentari lliure, de parlar encara amb un to fort. Des de la porxada percebem el pati interior a través de la reixa, però no podem veure més enllà. Entrem al vestíbul general, és un espai cívic que culmina a una recepció dins d’un volum de pissarra. L’espai és clar ia través de les costelles d’acer i de vidre encara veiem el carrer. A l’esquerra, l’escala filtra el pas cap a una zona més íntima i mostra el doble espai mitjançant un buit superior que il·lumina el fons del vestíbul. En aquest punt, ja sabent la sala a visitar, passem a un grau d’intimitat superior, prenem el passadís o escala per arribar al vestíbul secundari que serveix les dues sales de la planta, un espai per parlar en un to més baix però encara normal, asseguts en un dels sofàs mirant cap al gran jardí interior. És el punt d’encreuament dels que arriben i els que surten, la zona de comentari sense molestar els familiars que esperen dins de la sala de vetlla. Aquest vestíbul disposa de 2 serveis adaptats per a homes i dones a la part central i dels accessos a les sales de vetlla als extrems.
La sala de vetlla continua el recorregut, aprofundim en la intimitat, es fa més silenci, la llum és més tènue. En entrar, el primer que percebem és el celobert interior revestit de marbre blanc i pissarra, més petit i íntim, un petit vestíbul abans d’arribar a la sala principal on esperen els familiars per rebre el condol dels visitants. La sala és càlida, la fusta de les parets i la il·luminació indirecta i ben distribuïda ens fan sentir com a casa. Uns sofàs al llarg de la paret principal permeten el descans dels familiars i guien els passos cap al final de la sala on, a una sala privada, ens espera el difunt. La sala del túmul és una galleda revestida de fusta interiorment, il·luminada a través d’una obertura glacejada sobre el celobert, donant una llum natural i un grau més tènue a la sala. És el grau màxim d’intimitat, el moment de recollir-se per dir adéu. De sortida fem el recorregut invers, però aquesta vegada en arribar a recepció ens sentim capaços de tornar a les esglésies de la clínica amb l’ànim més descansat i en pau amb el comiat. UN DISSENY SIMPLE I EFICIENT L’edifici està dissenyat de manera racional, amb línies simples, clares, un disseny senzill d’entendre i executar amb mitjans industrialitzats comuns. Una estructura simple de lloses prefabricades pretesades de formigó suportades per una trama de pilars d’acer Corten que actuen com a element estructural, ajuden a regular la vista sobre els espais i serveixen de suport d’una façana tipus mur cortina de fusta interior amb vidre triple, molt simple, molt durable, molt aïllant. Uns espais de vidre fàcils de mantenir en ser totalment accessibles des de la planta corresponent i no necessitar cap element exterior per ser netejats. A les zones més tancades apostem per una façana ventilada de pissarra de 4 cm de gruix, amb 15-20 cm d’aïllament intermedi. Finalment, el conjunt es cobreix amb unes cobertes enjardinades amb arbustos autòctons, que donen inèrcia a l’edifici millorant-ne el comportament tèrmic i higromètric, alhora que construeixen un paisatge tridimensional per a l’hospital, contribueixen a la neteja de l’aire ia evitar l’efecte impermeabilitzant de l’edifici edifici sobre el medi. El conjunt està dissenyat per complir els valors objectius del reglament energètic. A l’interior, materials simples: granits polits o terratzo in situ als terres de colors clars combinen amb aplacats de fusta de pi tractada amb vernissos incolors naturals a les parets, pissarra i algun cant de marbre reconstituït tipus neolith a les parets.
